PREVENIR I AJUDAR
Ensenyar i educar des de la infantesa, en la família i en els
centres escolars, a dur una vida saludable imposant-los hàbits
d’alimentació sana i d’activitat física adequades a les seves
facultats. Ajudar-los amb comprensió i confiança a conèixer la
seva pròpia realitat biològica i psíquica, les seves capacitats
i limitacions infundant-los seguretat en els seus propis
valors, de forma que puguin sentir-se bé amb sí mateixa i
s’acceptin com realment són.
Fomentar l’autonomia i criteris capaços d’evitar que els
excessius missatges de ls mitjans de comunicació i la publicitat
sobre una imatge corporal falsament perfecta, es converteixi
en una fita per a aconseguir i en un modelo que s’oblida dels
valors integrals de la persona.
És molt convenient realitzar els menjars en família, a ser
possible mai en solitari, aprofitant-les per una vertadera
comunicació i contacte.
Evitar proposar-los fites acadèmiques, esportives, o estètiques
inalcançables amb arreglo a la seva capacitat mental o constitució
física, ja que això les podria produir una disminució de la seva
autoestima.
Si precisen perdre pes per raons de salut, fer-ho sempre amb un
estricte control mèdic. Si manifesten els seus desigs de perdre
pes innecessàriament o començar a reduir la seva alimentació i
davant la més mínima sospita de pèrdua excessiva o reducció
anòmala de la seva alimentació, consultar amb especialistes
d’atenció primària.
És precís saber que la preocupació continua pel menjar en aquests
tipus de trastorns alimentaris es converteixen en alguna cosa
obsessiva, que la persona no pot deixar de fer-ho amb el següent
sentiment de confusió i estats d’ansietat i depressió.
Quan ja s’hagi detectat el trastorn alimentari, utilitzar la calma
per la recerca de solucions, i per això, la família no s’ha de
culpar ni recriminar aquestes conductes. Tot això ajudarà a una
major eficàcia. En aquests casos és important buscar ajuda a través
dels dispositius sanitaris d’atenció primària els que avaluaran
el problema i el derivaran si procedeix a altres àmbits d’atenció
especialitzada i de salut mental en el seu cas.
És convenient agrupar-se en associacions de familiars amb persones
afectades o grups d’ajuda mútua per intentar millorar l’atenció
a aquests problemes, i sensibilitzar a la societat sobre aquest
tipus de malalties.
Aquestes associacions realitzen accions
reivindicatives per aconseguir una millor assistència mèdica i
psicològica denunciant als medis de comunicació per la utilització
de missatges negatius.
Totes les persones relacionades amb l’educació també tenen un paper
important en la detecció d’aquests trastorns, observant els
comportaments, canvis emocionals i d’aspecte físic que poden fer
pensar en aquest tipus de trastorns alimentaris.
Introducció - Anorexia - Causes anorexia - Símptomes anorexia - Bulimia
Causes bulimia - Símptomes bulimia - Prevenir i ajudar - Entrevistes
Bibliografia i referències